Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.Ja la terra és plena de plegats de mans!
Vull veure si té sant Pere
un racó per escombrar
algun núvol que es desinfli
o algun sant per raspallar
una porta que grinyoli
o un cargol per cargolar
qualsevol pany que no s'obri
o quelcom per adobar.
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si em moro de gana, igual hi hauré d'anar!
Potser el cel no tindrà feina
però tindrà un bon tros de pa
ben untat amb tres tomàquets
i un tall de pernil serrà
i un bon tros de bon formatge
i un bon vi per refrescar.
Potser al cel no tindran feina
però em sabran orientar.
Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si no, puc buscar el meu àngel guardià.
Ja fa temps que no sé on para
ni tampoc sé on se'n va anar.
Ja fa temps que em desempara
i no sé quan faig pecat.
No sé pas per on s'amaga
però en el cel me'l trobaran.
I si em moro sense feina,
ell responsable en serà.
Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si tampoc no en tenen, provarem a baix.
A l'infern hi ha les calderes
potser s'han de netejar,
potser s'han de fer fogueres
o els pecats s'han d'arxivar.
Potser allà entre els dimonis
faré bones amistats
i llavors quan demà hi torni
tindré un lloc privilegiat.
Taxista, porta'm al cel
però diga'm quant costa ja per endavant.
Només tinc set «peles» i dos tristos rals!
Si em moro de gana, igual hi hauré d'anar!
Potser el cel no tindrà feina
però tindrà un bon tros de pa
ben untat amb tres tomàquets
i un tall de pernil serrà
i un bon tros de bon formatge
i un bon vi per refrescar.
Potser al cel no tindran feina
però em sabran orientar.
Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si no, puc buscar el meu àngel guardià.
Ja fa temps que no sé on para
ni tampoc sé on se'n va anar.
Ja fa temps que em desempara
i no sé quan faig pecat.
No sé pas per on s'amaga
però en el cel me'l trobaran.
I si em moro sense feina,
ell responsable en serà.
Taxista, porta'm al cel
és que busco feina i potser al cel n'hi haurà.
Si tampoc no en tenen, provarem a baix.
A l'infern hi ha les calderes
potser s'han de netejar,
potser s'han de fer fogueres
o els pecats s'han d'arxivar.
Potser allà entre els dimonis
faré bones amistats
i llavors quan demà hi torni
tindré un lloc privilegiat.
Taxista, porta'm al cel
però diga'm quant costa ja per endavant.
Només tinc set «peles» i dos tristos rals!
La Cova del Drac, al carrer Tuset de Barcelona, va ser fa cinc dècades un dels centres més bulliciosos de l’activitat cultural a Barcelona. Fundada per l'infatigable Ermengol Passola i pel polifacètic Josep Maria Espinàs, La Cova del Drac va servir d'aparador de la Nova Cançó però també d'altres disciplines musicals i artístiques.
El 20 d'octubre de 1967 hi va tenir lloc, amb la intervenció de Maria Aurèlia Capmany, la presentació del primer disc de Pau Riba, un EP de Concèntric, amb la cançó “Taxista”. Riba no havia estat acceptat a Els Setze Jutges perquè li van dir que tenia “veu de regadora”. El full de promoció del disc, atribuït a Àngel Casas, deia: “Té veu de regadora, però una regadora pot fer florir tot un jardí”.
L'EP de Riba contenia tres temes, un dels quals era la versió original de “Taxista”. A més, també hi havia “El matí de Sant Esteve” i “Aquest carrer m’és prohibit”. L’autor explica que “Taxista” és la primera cançó que aborda el problema de l’atur: ‘Taxista, porta’m al cel,/ és que busco feina i potser al cel n’hi haurà./ Ja la terra és plena de plegats de mans!’. Quatre anys més tard, Riba la va tornar a enregistrar al segon LP del Dioptria (Concèntric, 1971) però amb un canvi substancial a la lletra: ‘Taxista, ja no vaig al cel,/ però no et posis trist i queda’t els diners,/ busca un nou passatge,/ jo me’n vaig a peu...
No hay comentarios:
Publicar un comentario