Jordi Valls no ha escrit mai una cançó. No obstant això, és un nom essencial per a la música, inquietador de l'underground tant a Espanya com al Regne Unit, on va viatjar durant els seixanta, atret pel cant de sirena rock que proferien els Rolling Stones de l'època. Finalment, s'instal·là allí, intuint la importància que tindria el punk (va gravar els primers concerts de TOTS els noms essencials de l'època) i es va integrar activament en l'escena industrial i en la contracultura mística amb el seu projecte Vagina Dentata Organ, a través del qual va començar a editar peces de no-música (des de rugits de llop a speeches del sinistre reverend Jim Jones) i a dissenyar performances.
La més notòria va ser escenificada en 1984 a La edad de oro, part d'un escandalós programa en el qual també van participar els seus amics Genesis P-Orridge i Derek Jarman, i que li va valer la consideració de destructor de la civilització per part de la imberbe democràcia espanyola. Passada la polèmica, Valls ha seguit fent la seva, confeccionant agressiu art sonor, beneint amb un aquelarre de tambors la projecció de pel·lícules d'Albert Serra (una altra rara avis) al Pompidou i a la Tate, i dosificant les manifestacions de Vagina Dentata Organ perquè cadascuna d'elles suposi un esdeveniment secret, com l'imprevisible (i segurament divisiva) granellada surrealista que prepara per al seu pas per Primavera Sound.
No hay comentarios:
Publicar un comentario