Una vegada més i sempre a la mateixa hora (que no el dia) comença la litúrgia. La litúrgia de l'amistat (la veritable amistat) En breu ens posaran a taula el plat de patates fregides amb trossets de fuet del país.

Tot seguit obrim la carta de vins i caves, sempre un cava brut nature (per favor el de sempre ) Des de fa tretze anys, la mateixa taula i la mateixa posició en la mateixa, ell mirant cap aquí i jo mirant cap allà, (o potser és a l'inrevés)

Quan demanem el cava (ell recalca que en la glaçonera plena de gel) fem el primer brindis "que els bomben" diu, ens mirem als ulls, clic, clic, xoquen les nostres copes.

Demanem el menjar, "cigrons amb pernil" (la resta ens dóna el mateix)

Sense dir-nos res pensem els dos al ella.Si, sempre és present en aquesta taula i ens ve al cap i al cor aquell dia que ploràvem la seva maleïda broma de deixar-nos sense mes i mes

I obrim els nostres cors ....... Han passat dues hores i encara queden coses a dir

Gràcies amic per la teva eterna amistat.

No cal dir res més