Taize "Algures"

Taula Reservada

Taula reservada

Taula Reservada

Taula Reservada

A la nostra trobada mensual vam fer cap,
després de passar pel Boadas
 —el dry ens esvaeix els núvols
 i el silenci del bar ens fa més humans—
 i pel Balada —d’on ve el nom?,
a triar alguna ganga de jazz—,
a dinar a un cèntric restaurant...
Després del cava, el dinar i el vi blanc
ja no sabíem ni què ens dèiem:
alguna cosa sobre naltros i sengles dones,
que la vida hi ha cops
que no ens és tan complicada...
Vas demanar un Montecristo
i una copa d’Oban i et vaig comentar
que en aquella mateixa taula havia dinat,
feia alguns mesos, en Bill Clinton.
A les estovalles de fil vas calcular
quina probabilitat hi havia que la teva forquilla fos la de l’expresident. No sé si te’n vas sortir... Sóc de lletres. El més gratificant, però, és saber com valoro el temps passat amb tu i enviar-te un missatge des del tren, amb una sola paraula, emocionat.

Restaurant Julivert meu de Barceona. Walrus Sinclair y el poeta acompañados de  su amiga Zussana

Julivert meu

Antoni Mateu "Taula Reservada" 2014

Arran d’un contacte comú argentí (“les casualitats no existeixen”), i tot amarat en una bromera crimsonita i obsessiva, aquest parell va confluir el dos mil. Es van trobar perquè s’havien de trobar, i aquí els teniu. Des d’aleshores, el més important no és que hagin tirat endavant el projecte defensa personal, hores d’ara format per diverses publicacions: lubricidi, de vegades un no pot desfer-se d'una bomba, per al meu amic, nu dry (boadas mix) i otros por mucho menos se han hecho guardia civil.

No,tampoc ho és aquesta taula reservada. El més important és que encara són aquí, sense cap mena de recança i sense cap mena d’escrúpol, flanejant ―quan poden― a la seva manera, com ho fan gairebé tot, o ho haurien de fer gairebé tot

Una vegada més i sempre a la mateixa hora (que no el dia) comença la litúrgia. La litúrgia de l'amistat (la veritable amistat) En breu ens posaran a taula el plat de patates fregides amb trossets de fuet del país.

Tot seguit obrim la carta de vins i caves, sempre un cava brut nature (per favor el de sempre ) Des de fa tretze anys, la mateixa taula i la mateixa posició en la mateixa, ell mirant cap aquí i jo mirant cap allà, (o potser és a l'inrevés)

Quan demanem el cava (ell recalca que en la glaçonera plena de gel) fem el primer brindis "que els bomben" diu, ens mirem als ulls, clic, clic, xoquen les nostres copes.

Demanem el menjar, "cigrons amb pernil" (la resta ens dóna el mateix)

Sense dir-nos res pensem els dos al ella.Si, sempre és present en aquesta taula i ens ve al cap i al cor aquell dia que ploràvem la seva maleïda broma de deixar-nos sense mes i mes

I obrim els nostres cors ....... Han passat dues hores i encara queden coses a dir

Gràcies amic per la teva eterna amistat.

No cal dir res més