Coctelería Boadas

Boadas 25/12//2004

Érem al Boadas, abans de dinar,

prenent-nos uns martinis

i xerrant dels nostres negocis.

—T’agraden els galets farcits de carn?

—Doncs no...

—A mi em queden molt bé.

Tinc un truc que no el sap gairebé ningú.

Te l’explico?

—Bueno...

—Tothom posa la carn dins el galet

i ja està, però saps què passa?

—Doncs no...

La veritat és que no.

—Doncs que quan els posen a calentar

la carn se’n surt i la meitat dels galets són buits...

—I?

—S’agafa el galet, s’hi fot la carn

i... se li fot un pinyó...

Aquí està la gràcia.

—...

—El pinyó es calenta, s’infla

i la carn queda enganxada al galet

sense poder sortir-se’n.

Però, és clar, hi ha un altre problema.

—...

—Amb la pressió del pinyó i de la carn

alguns galets es parteixen...

—...

La veritat és que no sé si és trista

la parella que fem...

Els dos a punt de petar

—un pel cap i l’altre pel cor—

i encara em diuen que semblem

una parella de la Guàrdia Civil:

un fa de bo i l’altre de dolent.

Adivineu qui sóc jo.

transcripció lliure de la conversa: antoni mateu