Rec Comtal.Plaça de les Glòries Catalanes.Barcelona. 2016

Des de l’1 de febrer s’està duent a terme una intervenció arqueològica a les finques del número 180.X i 187.l del carrer del Dos de Maig (Sant Martí-Eixample), amb motiu dels treballs de remodelació de la plaça de les Glòries Catalanes i el seu entorn. Dins d’aquest projecte es contempla la recuperació i la posada en valor d’un tram del Rec Comtal. Per la documentació conservada és ben coneguda l’existència del pas d’aquesta estructura hidràulica per aquest sector de la ciutat.  Aquests treballs estan sent dirigits per l’arqueòleg Iñaki Moreno (ATICS).

No coneixem amb exactitud el moment de construcció del Rec, però suposem que és anterior al segle XI, quan trobem les primeres fonts escrites que en fan referència, molts li suposen un origen romà, això es deu al fet, que tant el Rec com l’aqüeducte seguien un mateix traçat, canviava simplement als revolts, que en el cas del Rec eren més pronunciats per a poder tenir força per a moure les moles dels diferents molins que es van establir a la seva vera. El Rec neix a l’indret conegut com pous de Montcada, molt similar a l’origen de l’aqüeducte romà, i creua fins a cinc barris de Barcelona, al llarg del seus 12 km de llargària.

Pel que fa al Rec Comtal la seva funció principal no era conduir aigua de boca a la ciutat,  sinó fer moure els molins ubicats al llarg del seu recorregut, regar les terres, abastir nous espais productius amb molta necessitat d’aigua, com les carnisseries, o les adoberies. El Rec Comtal deixà de funcionar com a tal a finals del segle XIX.

Aquesta nova intervenció ha permès excavar dos trams de Rec Comtal als números 180X i 187l del carrer del Dos de Maig, respectivament, així com documentar dues fases d’ús superposades. Una primera fase es correspondria a les restes d’una sèquia força profunda retallada al torturà, amb una amplada de 2 metres i una profunditat, també, de 2 metres. La segona fase es superposa a la primera, i presenta unes dimensions força més grans, amb un vall de quasi 5 metres d’amplada, i una fondària de 2 metres. Aquesta segona fase semblaria funcionar durant el període baixmedieval (S. XIV-XV) i modern (S. XVI-XVIII), fins a ser clausurat a finals del segle XIX.

Aquest segon moment d´ús del Rec funciona amb un conjunt d’estructures accessòries, com murs amb escales per baixar al rec, i canalitzacions paral·leles que captaven l’aigua del rec per regar els camps ubicats a la banda de mar. D’època contemporània es documenten uns grans murs laterals ubicats al cantó de muntanya i un enorme pont que cobreix tota l’amplada del carrer de Dos de Maig per permetre el seu pas. Aquestes dues darreres estructures estarien relacionades amb la creació de l’Eixample barceloní d’Ildefons Cerdà i la nova trama urbana de la ciutat del tercer quart del segle XIX. Finalment, sobre l’extrem est del pont encara es conserven restes de la caseta de les claus de pas del rec, actualment seccionada per la meitat.