Des del 2000, el projecte La Gran Mentida (LGM): a banda de reculls poètics inclou cartells, vídeos, himnes, postals, accions metapoètiques i en/vernissatges, cassets, cedés, microtopies, xapes... Alguns reculls han estat publicats en edicions de tota mena: llibres d’artista, edicions electròniques, cedés..., o en autoedicions sota el nom de Cinisme i Estoïcisme; títols com Subnormal, Pedaç, Per al meu amic, Nu dry (Boadas mix), Mesopotàmia, Els papers de Talamanca, Otros por mucho menos se han hecho guardia civil, El temps que ens queda, Se’n va fer canalera, Recreacció, Obsèquies, Taula reservada, Deixat de la mà de déu, Música, martinis i misantropia, Ànima en pena, Mà morta... Alguns llibres inclouen col·laboracions amb músics i artistes plàstics, de la mateixa manera que en les accions metapoètiques i en/vernissatges. Hores d’ara gairebé una cinquantena d’accions han vist la llum d’una manera o d’una altra. Però l’autor(ia) hi ha acabat desapareixent i es publiquen sense o com a molt amb el malnom quinohiveu. Aquesta desaparició entronca amb el fet que l’obra és qui ha de parlar per ella sola, no cal l’ajut de l’autor o de qui sigui: l’autor és només un mèdium, un mitjà, que fa surar des del no-res els textos.
Cada cop més LGM ha esdevingut (gairebé) un projecte més vital que poètic que expressa una o diverses realitats barrejades amb una o diverses ficcions que es presenten com una sola realitat o una sola ficció. El fet poètic és l’únic important: els poemes es recullen com en un dietari, per mesos i sense garbellar. “La poesia de les tres us: el seu és un versificar cru, nu i dur”, com va dir un cop Pau Riba en una presentació a l’Heliogàbal. Després, si escau, ve l’edició d’algun recull d’aquests poemes pel to que tenen, per les circumstàncies de la creació o del tema o perquè sí.
Així doncs, el recull actual: idus –from mars, agombola tots els poemes escrits des del març fins a principis de juliol del 2020: cent vint-i-dos dies que han donat cent cinquanta-sis poemes. No hi ha un índex, perquè la relació és cronològica i palesa els que s’ha anat vivint al llarg d’aquests estranys temps. De resultes, un melting pot del qual el lector n’ha de treure el seu propi suc.
Flanejar, mirar, veure, sentir, escriure... Ni més ni menys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario