Quan Franz Kafka escrivia, feia poc que Déu havia mort. Que la seva obra continuï regirant-nos un segle després, ara que amb prou feines podem pescar les al·lusions bíbliques dels textos i que l’ateisme està tan descomptat que no serveix ni per provocar les iaies, és el testimoni d’un geni literari. Perquè encara que el seu diàleg amb els grans temes de la filosofia i la teologia hi és pertot, els relats de Kafka són un exemple canònic de com l’alta literatura resisteix les taxidèrmies del moralisme i la teoria.
