A la nostra trobada mensual vam fer cap,
després de passar pel Boadas
—el dry ens esvaeix els núvols
i el silenci del bar ens fa més humans—
i pel Balada —d’on ve el nom?,
a triar alguna ganga de jazz—,
a dinar a un cèntric restaurant...
Després del cava, el dinar i el vi blanc
ja no sabíem ni què ens dèiem:
alguna cosa sobre naltros i sengles dones,
que la vida hi ha cops
que no ens és tan complicada...
Vas demanar un Montecristo
i una copa d’Oban i et vaig comentar
que en aquella mateixa taula havia dinat,
feia alguns mesos, en Bill Clinton.
A les estovalles de fil vas calcular
quina probabilitat hi havia que la teva forquilla fos la de l’expresident. No sé si te’n vas sortir... Sóc de lletres. El més gratificant, però, és saber com valoro el temps passat amb tu i enviar-te un missatge des del tren, amb una sola paraula, emocionat.
Restaurant Julivert meu de Barceona. Walrus Sinclair y el poeta acompañados de su amiga Zussana
No hay comentarios:
Publicar un comentario