«Cel plorós, terra riallera»
La vida no em sembla una rodona tancada
sinó una espiral. És a dir, cada cosa
és anomenada amb el seu nom i, pel que fa
a les sirenes, cadascuna canta una nota
en el seu cercle planetari
D'ençà de 1983, Brossa va anar donant a conèixer de forma regular i immediata la seva producció poètica. Entre els reculls inèdits que va deixar en morir, només un correspon a aquesta etapa: El dia a dia (1988-1992) que, en l'ordre de composició, precedeix el volum Passat festes (1993-1995).
Joan Brossa era poeta. Un poeta radical. Radicalment divertit, radicalment polític i sense límits formals. Per a ell, la poesia era un joc que es podia trobar en qualsevol racó o moment: en la rima d’un sonet, damunt d’un escenari, en un poema visual o en un objecte trobat al carrer. Tot era poesia en transformació, tot era un joc de mans perpetu on la imaginació revelava noves finestres a la realitat. Nascut a la Barcelona menestral l’any 1919, va utilitzar tot aquest univers creatiu per actuar des de la poesia contra el règim franquista i altres injustícies des d’una posició comunista i catalanista. La seva obra esdevé rabiosament actual i atemporal. Una autèntica prova de foc a la llibertat d’expressió. Endavant! Passin i vegin allò que els seus ulls no han vist mai: el poeta avantguardista, el mag, el guerriller de la paraula… Tots ells en una sola persona, Joan Brossa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario