Josep Pla "Cabotatge mediterrani" 2018

Cabotatge mediterrani, és el dietari que l’escriptor va escriure durant la travessia que va realitzar per la Mediterrània entre el 9 de març i el 20 d’abril de l’any 1956. La ruta que va seguir el va dur des de Barcelona fins a Atenes, passant per Tarragona, València, Marsella, Gènova, Liorna, Nàpols, Palerm, Messina, Catània, Bari, Bríndisi, Corfú, Ítaca, Patres i Atenes.

Durant anys la figura, la vida i l’obra de Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981) varen estar distorsionades per tota una sèrie de tòpics simplificadors, gairebé caricaturescos. Un dels més recurrents era el que deia que, després de les convulsions de la guerra civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, Pla es va enfundar la boina, es va tancar al Mas Pla i, aliè al que passava al món i al seu voltant, es va recloure per escriure frenèticament la seva obra monumental. Això que va escriure frenèticament és cert, però diversos estudiosos -destaquen Xavier Pla i els integrants de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona- fa temps que han desmuntat la idea del Pla misantròpic, claustral, antimodern, indiferent a tot el que fes olor d’actualitat.

La publicació per primera vegada en un llibre independent de Cabotatge mediterrani (La Butxaca), inclòs amb quatre títols més dins el volum 18 de l’Obra Completa, permet fer un cop d’ull a la vida i l’obra del Pla dels anys 50, i el que veiem no tan sols no és estàtic i tancat, sinó que és tot el contrari: és hiperactiu, desbordant, obert. Ho explica Jesús Revelles Esquirol al pròleg de la present edició: “L’any 1948, després de la mort del seu pare el 1944, Pla s’establí al Mas Pla de Llofriu. L’escriptor, lluny de tancar-se en una mena de torre d’ivori, esclata en múltiples facetes: el Pla pagès, el Pla viatger, el Pla periodista [...]. Durant la dècada dels anys cinquanta -continua Revelles- viatja per tot el món: Cuba, els Estats Units, Israel, el golf Pèrsic, el Brasil, l’Argentina, Xile, Anglaterra... i escriu sense parar”.

Cabotatge mediterrani, és el dietari que l’escriptor va escriure durant un d’aquests viatges. En concret, durant la travessia que va realitzar per la Mediterrània entre el 9 de març i el 20 d’abril de l’any 1956. La ruta que va seguir el va dur des de Barcelona fins a Atenes, passant per Tarragona, València, Marsella, Gènova, Liorna, Nàpols, Palerm, Messina, Catània, Bari, Bríndisi, Corfú, Ítaca, Patres i Atenes.

Com feia sempre Pla, que a més de ser un escriptor molt prolífic era també molt astut a l’hora de gestionar la seva imparable productivitat, els fruits literaris d’aquell viatge varen trobar diverses sortides. Al mateix moment, va col·locar nombrosos reportatges a la revista Destino sobre els indrets per on passava i, al cap dels anys (1971), ho va refer tot a fi de convertir-ho en un llibre per a un dels volums de l’Obra Completa.

Per Jesús Revelles, és important l’escenari del viatge, que en realitat és molt més que un simple escenari. “Amb aquest llibre, igual que en tants altres textos seus, Pla deixa clar que el seu país és la Mediterrània. Òbviament, per ell afirmar que és un escriptor mediterrani és una manera de contraposar-ho al fet de ser un escriptor espanyol. Azorín i Delibes estan molt bé, ve a dir Pla, però jo soc una altra cosa”. Aquesta filiació mediterrània és la que va assumir també un dels deixebles planians per excel·lència, el mallorquí Baltasar Porcel, autor d’un assaig imprescindible sobre el tema, Mediterrània. Onatges tumultuosos.

Ni per ambició ni per magnitud ni per qualitat, Cabotatge mediterrani pot ser considerat un títol canònic dins l’obra planiana, un estatus reservat a obres tan excepcionals com El quadern gris, Notes disperses, El carrer estret, Vida de Manolo i qualsevol dels reculls d’ Homenots.

Amb tot, aquest és un llibre idoni per entrar en el món de Pla i començar a familiaritzar-se amb els seus estil, mirada, manera de pensar, interessos, actitud vital... Hi ha totes les característiques que defineixen la literatura planiana: la prosa viva i gustosa -la frase curta, les tríades d’adjectius inopinats però mai gratuïts, la contundència sovint autoirònica i, per tant, mai dogmàtica-, la mescla de realitat de carrer i d’art i cultura, l’escepticisme de qui ja està de tornada de tot però encara conserva la curiositat, la necessitat entre biològica i vocacional de convertir-ho tot en escriptura...

“En aquest llibre, igual que gairebé sempre en l’obra de Pla, la mirada immediata del reporter és sempre present -diu Revelles-. En aquest sentit, no podem oblidar que Pla tenia una concepció bastant avantguardista de la literatura. Els seus llibres estan fets amb tota mena de materials i, fins i tot a l’hora de fer l’Obra Completa, no fa la divisió dels volums per gèneres, que seria el més convencional, sinó per temes. Ja que Cabotatge mediterrani és un dietari -afegeix el prologuista-, és important ressenyar el valor que Pla donava al gènere i a la seva faceta dietarística. Mira si n’hi donava que, per obrir l’Obra Completa, va triar justament un dietari, El quadern gris ”.

Home de contrastos i paradoxes, Josep Pla tenia una actitud vital i una intel·ligència omnívores. Sabia que, per entendre el món i descriure’l, no es podia descartar res: ni la terra ni la mar, ni les persones ni els llibres, ni el passat ni el present, ni els discursos de la política ni les converses de cafè. Ell mateix ho resumeix a l’entrada feta el primer dia de viatge: “El Mediterrani en estat nu, merament geogràfic, amb aquella quantitat de tòpics -generalment falsos- que hom porta al cap, té l’aridesa de la pura visualitat. Amb llibres és una altra cosa. Els llibres i papers posen els homes sobre la geografia, projecten sobre la terra -i el mar- les passions humanes. Tot s’anima de seguida amb aquesta lluita incessant -teixir i desteixir- de l’espècie humana”.

arabalears