Xavier Pla Barbero "Pla imprescindible" 1997. Encants vells

Dice el director de Destino Emili Rosales que se trata de un libro de unas doscientas páginas que, a diferencia de las notas de diario fragmentarias, casi taquigráficas, publicadas recientemente bajo el título de La vida lenta, las de Fer-se totes les il·lusions están perfectamente redactadas y son de temática diversa entre el aforismo, el ensayo, el retrato de contemporáneos, la anotación más personal.

Josep Pla "Guia de la costa brava" 1955 . Encants vells de Barcelona

 

Xavier Febrés "Josep Pla o la vitalitat" 2020

Si aquest no fos un país "sense crítica i sense polèmica", tal com van definir-lo Eugeni Xammar i Josep Pla amb afany provocador en les cèlebres cartes al director de La Veu de Catalunya intitulades "Periodisme? Permetin!",  ja faria dies que el debat sobre Josep Pla o la vitalitat, el llibre amb el qual Xavier Febrés va guanyar del Premi Carles Rahola d'assaig 2020, cremaria com la pólvora entre el clos dels planians

Josep Valls "Històries de Josep Pla" 2020

El Motel Empordà de Josep Mercader va ser com una segona casa per l'escriptor Josep Pla, que hi solia ocupar la taula 26 des d'on podia controlar tot el menjador, i l'habitació 103. Josep Valls (Sant Feliu de Pallerols, 1944), exseminarista que va treballar com a gerent de l'emblemàtic establiment de Figueres durant trenta anys, encoratjat i animat per Mercader va conèixer l'any 1974 l'escriptor i es va convertir en el seu contertulià, espàrring, xòfer, còmplice i, potser fins i tot, amic.

Joan Fuster "Josep Pla, de tertulia" 08/03/1972

De jovencito, yo fui un poco reticente con los papeles de Josep Pla. Mi inocencia, entonces, me llevaba a seguir los caminos de la poesía lírica, siempre sublimes y, cuando uno se descuida, aproximativamente bobos. Al leer los artículos de Pla, alguno de sus libros, casi me sentía ofendido. Me parecía materialista y cínico en un grado muy superior a lo que toleraban mis tiernas tragaderas. Pero todo fue una cuestión de tiempo. Y no mucho, por fortuna. Acabé “cediendo”. O sea: en la admiración razonablemente practicada. Si no recuerdo mal, una de mis primeras colaboraciones en la prensa diaria ya era un elogio de su obra: de una de sus obras. Ahora estoy contento de que fuese así.

Josep Pla "Cabotatge mediterrani" 2018

Cabotatge mediterrani, és el dietari que l’escriptor va escriure durant la travessia que va realitzar per la Mediterrània entre el 9 de març i el 20 d’abril de l’any 1956. La ruta que va seguir el va dur des de Barcelona fins a Atenes, passant per Tarragona, València, Marsella, Gènova, Liorna, Nàpols, Palerm, Messina, Catània, Bari, Bríndisi, Corfú, Ítaca, Patres i Atenes.

Josep Pla

Julio Camba, Gaziel, Josep Pla, M. Chaves Nogales ""Cuatro historias de la República""1933/1974

Josep Pla, Julio Camba, Gaziel y Manuel Chaves Nogales acogieron con esperanza la República y, en mayor y menor medida, se sintieron defraudados por un régimen que veían condenado al fracaso. Su alegría y desilusión se plasmó en crónicas y comentarios que tomaron forma de libros. Destino los reúne ahora en un único volumen: Cuatro historias de la República. Arcadi Espada, Andrés Trapiello, Xavier Pla y Xavier Pericay, editor de esta obra, han escrito cada uno el prólogo de un libro.

Josep Pla 1967

Quimera.Especial Josep Pla 01/2020

Josep Pla es probablemente el mejor prosista en lengua catalana y uno de los mejores en lengua castellana. Figura polémica y contradictoria —cosmopolita a pesar de su aspecto de payés del Empordà, desengañado del régimen a pesar de las sospechas de haber sido espía para Franco, entrevistador de Adolf Hitler…—, su sombra se alarga interminablemente sobre las literaturas española y catalana y parece no agotarse nunca. Autor de una obra extensísima, dotado de una perspicacia y una sensibilidad exquisitas, ha escrito algunas de las mejores descripciones del carácter y del paisaje catalán. Por todo ello, en Quimera hemos querido dedicarle un dossier monográfico que, coordinado por nuestro colaborador habitual Andreu Navarra, reúne a algunos de los expertos más reputados en la obra del polígrafo catalán para ofrecernos una mirada sobre su vida y su obra. ¡Incluso con una carta inédita del vate!

Carta de Josep Pla a Montserrat Roig: "Hem de salvar aquesta literatura" 20/02/1972

"En Pla pot ésser un escriptor tan conservador com vulgueu. Però és extraordinari. Quan llegeixo les seves descripcions de llocs, m'apassionen, em fascinen de tal manera que em venen ganes de visitar-los in situ. Em fascina el seu domini, la seva agilitat lingüística. Crec que tots els qui vam néixer a la dura i rígida postguerra i ens mossega el cuc de les lletres, tenim la santa obligació d'amarar-nos, d'enfitar-nos de la seva saviesa literària. Qui pogués escriure com ell!".

Josep Pla- portada revista Destino Núm 1022- 09/03/1957

La cocina según Josep Pla

Josep Pla jamás fue un gastrónomo, sino un cronista maratoniano de su época y un amante de la sensualidad de los paisajes, sobre todo los rediticios, empezando por la geometría de los huertos que le fascinaba. Había entendido que no podía llevar a cabo el objetivo de levantar la vasta crónica de un país y de una época sin relatar también la cocina. Su primer libro Coses vistes ya contenía en 1925 dos capítulos sobre La cuina catalana y Sobre la nostra cuina, encara , un tema que entonces no solía figurar entre los considerados más literarios.

Josep Pla "El que hem menjat" 1972

Amb una saviesa culinària i literària extraordinàries, Josep Pla desgrana els productes característics de cada estació de l'any i les receptes tradicionals de la cuina d'arrel popular. Però, com diu el propi autor, El que hem menjat "no és un llibre de receptes, sinó una divagació, una digressió amb el pretext de la cuina".Les reflexions de Pla transcendeixen l'art de la cuina i s'endinsen en els paisatges, els costums i els rituals socials de la gastronomia...

Josep Pla "Cartes meridionals"1929

També Josep Pla esborrava ‘tuits’

Belgrad, com totes les ciutats eslaves que conec –com Praga, com Varsòvia, com Moscou–, fa un olor de ramat de xais”. Josep Pla hauria estat un gran tuitaire. A diferència de Gaziel, dels seus textos és fàcil arrencar frases contundents, provocatives, sense matisos, punxants, que haurien surfejat amb plaer per les ones salvatges d’internet.

Josep Pla "Octubre" El quadern gris 19 d’octubre 1919

La meteorologia d’octubre, a Barcelona, és molt diversa, d’una varietat prodigiosa. De vegades sembla un temps de primavera tardana; en altres moments, d’inicis de l’hivern. Plou i fa sol… Els crepuscles, però, ja són diferents, tenen un altre color, un altre aspecte. Quan les tardes s’acaben en una llum difusa, pujant passeig de Gràcia amunt, sobre Collserola es veuen els crepuscles vermells, d’un dramatisme indiferent, que després, quan el caliu s’acaba, produeixen un cel lívid i tètric. Si en aquesta hora s’entaula el vent del Montseny, el cel del nord, tan net, agafa una coloració vítria, de safir, i té una qualitat d’ull de peix

.

Josep Pla "Marcel Proust" El quadern gris 01/10/1919

En la col·lecció del Mercure de France de la biblioteca de l’Ateneu i en un article de Rémy de Gourmont, trobo aquesta frase: «On n’écrit bien que ce qu’on n’a pas vécu». (Només s’escriu bé el que no s’ha viscut.) Curiós judici. Sembla una paradoxa evident. Ben mirat, potser, no és pas una pura i simple boutade. Sembla, en tot cas, que quan Marcel Proust la conegué —m’ho ha dit un dels admiradors més informats de Proust a Barcelona— digué ràpid: «Cela c’est toute mon oeuvre». ¿Què volgué dir Proust donant una conformitat tan ostensible al judici de Gourmont?

Josep Pla "La Barceloneta" El quadern gris 30 de setembre 1919

Dinat a la Barceloneta (a Can Soler) amb Joaquim Sunyer i Josep Maria Junoy. Al sol s’hi comença d’estar bé, i a la Barceloneta, deliciosament. Ha fet un dia magnífic. Arròs de peix (potser amb un punt excessiu de safrà) i rodelles de llobarro a la brasa.

Josep Pla llegeix Marcel Proust

Que Pla és un dels primers catalans en adonar-se’n de la importància de l’obra proustiana ens ho mostren dos articles, un que data de l’any 20 (a l’aparició dels primers volums de la Recerca) i un altre de l’any 28, quan es dóna acabada (si és que podem referir-nos-hi així). El que dirà posteriorment al Quadern Gris (entre les notes ja preses i els retocs pertinents dècades després) ens acaba d’oferir una idea del que significà el gegant francès per a Josep Pla.

L´epístola

quan em llevo

el meu primer

parenostre és llegir

l´epístola

del quadern gris

a la nit el darrer

pensament

és a cagar a la via

entremig?

li contesto

veig la padrina