Josep Pla "Octubre" El quadern gris 19 d’octubre 1919

La meteorologia d’octubre, a Barcelona, és molt diversa, d’una varietat prodigiosa. De vegades sembla un temps de primavera tardana; en altres moments, d’inicis de l’hivern. Plou i fa sol… Els crepuscles, però, ja són diferents, tenen un altre color, un altre aspecte. Quan les tardes s’acaben en una llum difusa, pujant passeig de Gràcia amunt, sobre Collserola es veuen els crepuscles vermells, d’un dramatisme indiferent, que després, quan el caliu s’acaba, produeixen un cel lívid i tètric. Si en aquesta hora s’entaula el vent del Montseny, el cel del nord, tan net, agafa una coloració vítria, de safir, i té una qualitat d’ull de peix

.

Josep Pla "Marcel Proust" El quadern gris 01/10/1919

En la col·lecció del Mercure de France de la biblioteca de l’Ateneu i en un article de Rémy de Gourmont, trobo aquesta frase: «On n’écrit bien que ce qu’on n’a pas vécu». (Només s’escriu bé el que no s’ha viscut.) Curiós judici. Sembla una paradoxa evident. Ben mirat, potser, no és pas una pura i simple boutade. Sembla, en tot cas, que quan Marcel Proust la conegué —m’ho ha dit un dels admiradors més informats de Proust a Barcelona— digué ràpid: «Cela c’est toute mon oeuvre». ¿Què volgué dir Proust donant una conformitat tan ostensible al judici de Gourmont?

Josep Pla "La Barceloneta" El quadern gris 30 de setembre 1919

Dinat a la Barceloneta (a Can Soler) amb Joaquim Sunyer i Josep Maria Junoy. Al sol s’hi comença d’estar bé, i a la Barceloneta, deliciosament. Ha fet un dia magnífic. Arròs de peix (potser amb un punt excessiu de safrà) i rodelles de llobarro a la brasa.

Josep Pla llegeix Marcel Proust

Que Pla és un dels primers catalans en adonar-se’n de la importància de l’obra proustiana ens ho mostren dos articles, un que data de l’any 20 (a l’aparició dels primers volums de la Recerca) i un altre de l’any 28, quan es dóna acabada (si és que podem referir-nos-hi així). El que dirà posteriorment al Quadern Gris (entre les notes ja preses i els retocs pertinents dècades després) ens acaba d’oferir una idea del que significà el gegant francès per a Josep Pla.

L´epístola

quan em llevo

el meu primer

parenostre és llegir

l´epístola

del quadern gris

a la nit el darrer

pensament

és a cagar a la via

entremig?

li contesto

veig la padrina

Josep Pla "El quadern gris"

Josep Pla, por Joan Martí Aragonés

El quadern gris ha suscitat reaccions unànimes d'ençà que va aparèixer, el 1966, com a volum primer de l'Obra Completa de Josep Pla a Destino. No ho posa en dubte cap crític ni cap lector: és un dels grans llibres de la literatura contemporània. Un clàssic intemporal de les lletres catalanes. L'obra mestra de Josep Pla.Tanmateix, tant en la forma en què va aparèixer el 1966 com en la versió revisada del 1969 -i en totes les posteriors-, El quadern gris contenia un nombre important d'elements que l'allunyaven significativament de l'original escrit per Pla: errors de lectura en la transcripció mecanogràfica del manuscrit, errates tipogràfiques, correccions abusives de la llengua de l'autor, intervencions editorials arbitràries...