Mostrando entradas con la etiqueta jordi valls. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta jordi valls. Mostrar todas las entradas

25.1.20

Jordi Valls "Carta abierta a la sonrisa blanca de V.E. Vargas Llosa"

El siguiente texto fué escrito por Jordi Valls con motivo de la concesión del Premio Cervantes al escritor Mario Vargas Llosa, anteriormente galardonado con el Premio Príncipe de Asturias. Como constatamos que dicho escrito con el tiempo ha desaparecido de los pocos medios donde fué publicado... pensamos que es un buen momento para recuperarlo...
...que mejor ocasión que un premio Novel, por dios !!

Jordi Valls "Blood paintings"

Comencé a vender mi sangre por dinero en 1984. La sangre era encapsulada seca en el vinilo transparente en algunos pocos picture-disc de The Pagan Drums of Calanda. Vendí cada uno de esos discos con sangre en £100. Ahora valen £1000 cada uno de ellos. Estoy enterado del trabajo de Joe Coleman y también del de Fanko B, pero yo estoy más en el placer que en el dolor. Más interesado en el trabajo de Marc Quinn, quien hace sus retrato de sí mismo 3-D con su sangre congelada.

24.1.20

Una charla con Jordi Valls. Diciembre 2004


El ciberespacio es muy grande, inmenso, pero está lleno de pequeños rinconcitos interesantes.
Fué precisamente en uno de estos garitos cyberundergrounds que quedamos con Jordi Valls y como no se trataba de tomar unos dry-martinis virtuales mantuvimos esta especie de conversación-entrevista (real) a la que se fueron poco a poco incorporando una serie de conocidos y amigos (también reales) . . . y . . . . voilá :

23.1.20

La connexió catalana;The Perpignan Killings-Jordi Valls 2015



El 30 de desembre de 1981, a les 19.00, un mes i escaig abans del seu primer concert al mític Whisky A Go Go de Londres, el grup anglès Whitehouse va presentar els seus aterridors enregistraments a la no menys mítica sala  L’Orquídea del barri de Gràcia de Barcelona. Jordi Valls, gracienc afincat a Londres, havia conegut a la capital anglesa un altre gracienc proverbial: Xavier Cot, membre del col·lectiu Cuc Sonat. Aquest va ajudar Valls, que poques setmanes abans havia ofert a William Bennet ocupar-se de la difusió del seu segell Come Organisation i del seu projecte Whitehouse, a preparar la presentació de Barcelona. Altres dos elements clau del moviment industrial vivien molt a prop dels domicilis de Valls i Bennet: Steven Stapleton (Nurse With Wound) i David Tibet (Current 93), que formaven, sobre el mapa de Londres, una peculiar figura geomètrica.

Vagina Dentata Organ ‎"Music For The Blind" Spain 2007


Vagina Dentata Organ ‎"Un Chien Catalan" UK 1994

Jordi Valls: Salvador Dalí es el único verdadero surrealista del siglo 20, no solo como pintor, sino como escritor también. Cualquiera que haya escrito: "La primera vez que vi a una mujer depilarse su axila, yo estaba buscando el cielo", merece ser un genio. Desde que yo era muy joven, siempre me sentí cerca del surrealismo, y muy conectado al trabajo de Dalí. Cuando estoy en Cataluña, mi casa esta en Cadaqués, el epicentro del surrealismo. Un lugar con un muy fuerte magnetismo cósmico y telúrico. De hecho el paisaje es como una pintura de Salvador Dalí, Cadaqués es el lugar donde vivió.

Vagina Dentata Organ ‎"The Perpignan Killings" UK 2002

"Perpignan Killings, es tan intenso que me hace sentir enfermo, literalmente. Es ese un efecto proyectado".

Jordi Valls: Ese el más grande elogio que podría recibir. Perpignan es una obra maestra. Mi gran estrategía de venta para The Perpignan Killings es que es totalmente indegistible. Eso es marketing para vos. Pero no estás solo con tu problema. El director de la escuela de arte de Grenoble, en Francia, vomitó mientras escuchaba Perpignan. Me gusta que mi trabajo sea física y psicológicamente amenazante. Perpignan es exactamente lo que Bretón dijo, sobre belleza convulsiva. Me gustaría remarcar el punto que pertenece a una clase sumamente rara de grabación.

Vagina Dentata Organ ‎"Irene's Cunt" Spain 2018

Irene’s Cunt és un implícit homenatge a Louis Aragon i a la seva nouvelle surrealista El cony d’Irene, un tribut que el dissenyador Marc Valls ha portat, així mateix, simulant les portades verdes de les primeres obres de William Burroughs. Els germans Valls ho han col·locat, a més, dins un sobre platejat remarcant que es tracta d’un producte per a adults i de fabricació del Regne Unit i Catalunya. Fundador i introductor del punk, Jordi Valls ha mantingut una vinculació amb el surrealisme i mai no s’ha estat de mostrar l’admiració per Dalí, Breton, Duchamp, Ray i Buñuel, entre altres. Ara li toca el torn a un dels fundadors del moviment amb aquest cony evocador i aplaudit. Què dir d’aquest fill bastard del surrealisme en un país marcat per les balades trèmules, infaustes i viscoses de Llach i companyia? Com sobreviure a l’acumulació de tietes, ramonetes i vampirs de diferent filiació? Què dir d’un nou opositor als putrefactes, peluts i pederastes? Simplement sumar-nos a les palmes, a aquesta rumba de la imaginació que no cessa, perpetuada més enllà dels noms dels personatges esmentats.

Vagina Dentata Organ ‎"The Great Masturbator" UK 2004

Il nuovo lavoro di Vagina Dentata Organ (alias Jordi Valls,ex della combriccola dei Psychic Tv e di tutto il manicomio che gravita attorno a Genesis P-Orridge) è inclassificabile. Cinquanta minuti di rintocchi di campane, o di una campana unica, non saprei. Con sottofondo di grissino masticato, sembrerebbe. Un grissino che dura cinquanta minuti? E che è? Un'asta di Sergey Bubka fatta di pasta e lievito? Un cannone di Volo fatto di pasta e lievito? Consigliato: a chi deve farsi cinquanta minuti consecutivi di galleria in auto, e lì le radio private non hanno segnale. Come lo invidio... E ha come unica alternativa per il lettore cd l'ultimo (speriamo) degli U2. Sconsigliato:a chi si fa troppe domande inutili, tipo "Perchè ho comprato sto ciddì?"

Cadaqués Connection:"Blood and Wine" Jordi Valls-Salvador Dalí

Esta conversación podría haber pasado en cualquier rincón de Cadaqués, pero sobre todo en dos lugares: en el Marítim, sentados alrededor de un velador, a la hora del vermú: Jordi Valls bebiendo absenta, Dalí mojando el dedo en champán rosado; o bien en S'Alqueria, junto a Port Lligat, sentados sobre los guijarros que hacen de arena, tomando el sol bien vestidos.

21.1.20

Jordi Valls "Un chien catalan" Primavera Sound.Barcelona 2020

Jordi Valls no ha escrit mai una cançó. No obstant això, és un nom essencial per a la música, inquietador de l'underground tant a Espanya com al Regne Unit, on va viatjar durant els seixanta, atret pel cant de sirena rock que proferien els Rolling Stones de l'època. Finalment, s'instal·là allí, intuint la importància que tindria el punk (va gravar els primers concerts de TOTS els noms essencials de l'època) i es va integrar activament en l'escena industrial i en la contracultura mística amb el seu projecte Vagina Dentata Organ, a través del qual va començar a editar peces de no-música (des de rugits de llop a speeches del sinistre reverend Jim Jones) i a dissenyar performances.

El cony de la Vagina Dentata Organ

La proposta estètica i musical de Jordi Valls amb la seva Vagina Dentata Organ sempre ha superat les expectatives. Deu anys després de l’homenatge a Enrico Toselli que va representar Music For The Blind, l’inquiet i inclassificable artista de Gràcia ens ofereix 40 minuts seguits d’aplaudiments sota el títol Irene’s Cunt, amb el subtítol Erotic Masterpiece. A tribute to Louis Aragon. L’ovació m’ha recordat l’inici del sensual The Perpignan Killings (2002) o les campanades continuades del celebrat The Great Masturbator (2004) per no parlar de l’accidentat viatge motor d’Un chien catalan, ara farà un quart de segle.

Vagina Dentata Organ "The most fanatical band in the world" "The Perpignan Killings"

Desde Londres la última entrega de Jordi Valls y Vagina Dentata Organ, una metáfora sobre la muerte de la belleza, un disco estremecedor e impactante (como todos los de VDO).  De muchas formas han intentado los críticos catalogar el trabajo de Jordi Valls, non-music, anti-music, música no organizada, etc ... cada uno a lo suyo, hay cosas que no pueden ser explicadas porque superan nuestros mecanismos de percepción o simplemente porque no tienen más explicación que la que quiera dar el propio artista.

Jordi Valls-Arts Santa Mònica "The London Punk Tapes" 2010

Entre el 1976 i el 1977 Jordi Valls va gravar en directe —en 9 cintes de casset— alguns dels primers concerts punk que es van fer a Londres. En aquestes cintes hi ha enregistrat el so més contracultural, subversiu i genuí del punk: The Sex Pistols, The Clash, The Damned, Subway Sect, Billy Idol & Generation X, The Slits, Buzzcocks. El punk és un fenomen amb un impacte radical en el rock i la moda anglosaxona, i ara també arreu del món.

Vagina Dentata Organ "cristal music" Barcelona, 5 de octubre 2007. Auditori del MACBA PART II

¿Vale la pena explicar quién es Jordi Valls y qué es Vagina Dentata Organ? No =>.

El mismo día del concierto (sic) volvía por la calle Elisabets hablando con mi mujer, cuando de pronto hubo un cortocircuito. Ella dijo “Es Jord...”, yo no sé qué le decía y él se giró. Era Jordi Valls. Había reconocido mi voz. Le acompañamos hasta Boadas para bendecir el encuentro con sendos drys martinis. SEGUIR LEYENDO....

Vagina Dentata Organ "cristal music" Barcelona, 5 de octubre 2007. Auditori del MACBA PART I

Buen tiempo y como en los toros, todo el papel vendido. Valga el símil con la reaparición hace unos meses de José Tomás. En la calle se quedaron otros tantos con las ganas de ver al muy famoso y todavía mas desconocido Jordi Valls, el mismo que hizo saltar a Paloma Chamorro en 1984 del mítico programa de TVE “La edad de oro”.

Jordi Valls - Vagina Dentata Organ

¿Imaginan la existencia de una persona que fuera testigo en Londres del inicio de la fiebre por los Stones, que además hubiese estado presente en los primeros conciertos del punk y encima tuviera la oportunidad de prestar su voz en alguno de los temas de la banda de industrial más importante de la historia? Pues si se han preguntado alguna vez por la identidad de alguien que hubiera vivido semejante hazaña, que sepan que esa persona existe y es catalana. Se llama Jordi Valls y pese a ser una de las personas que más de cerca ha vivido los años más trascendentes de la música urbana en la sociedad occidental, los que van de mediados de los 60 a la mitad de los 80, se puede asegurar sin ambages es un auténtico desconocido entre los de su tierra natal. Para los barceloneses que rondan los 40 años es como mucho, un ente difuso.

2.4.19

Jordi Valls "The Silver Bullet" Coctelería Boadas

Hi ha moltes maneres de preparar el dry-martini cocktail. Jo he tardat 20 anys en aprendre a fer-lo de la manera més simple possible i amb un resultat quasi perfecte. Aquest és el meu "naked" martini.1 : Sempre tindrem ginebra anglesa i les copes de tipus cocktail - a ser possible petites - dins del congelador.2 : El vermouth, un martini sec, a la nevera.3 : Posarem unes gotes del martini sec a les copes per buidar-les immediatament d'aquest líquid.4 : Ara és el moment d'omplir les copes amb la ginebra gelada.5 : Tallem unes tires de pell d'una llimona per perfumar la ginebra.6 : El 'silver-bullet' translúcid és a punt per combregar.Una reflexió. Crec que és un sacrilegi introduir una oliva al "dry", doncs actúa com un cos estrany i contaminant. És molt important ser intransigents en la seva preparació per aconseguir així l'ensonyament i la fantasia del "bala de plata".

11.3.16

En memoria de les víctimes de l'atemptat de l'11-M 2004 "De vegades un no pot desfer-se d’una bomba"

Lienzo  Jordi Valls
De vegades un no pot desfer-se dúna bomba (postnecrològiques) parteix de textos sorgits arran d´un fet luctuós recollit a La Vanguardia durant 28 dies després de la tragèdia (tanmateix, un poema parteix d´El País i un altre d´El Mundo).

Com va dir un que sé jo "jo no hi puc contribuir, tu sí que pots", però per a què?.

Així va començar tot, i durant poc més d´un mes cada nit la compulsió, el neguit i l´obsessió s´anaven fent realitat en uns quants poemes.

Com sempre, al final les casualitats- a naltros ja no ens espanten-ens van portar a la Patagònia, a la Cueva de las Manos, on una munió de mans ens diu alguna cosa indesxifrable des de fa milers d´anys, i que en aquest país ´s´han convertit des de fa uns anys en un símbol, potser en un altre símbol, o potser en el mateix

Antoni Mateu.